Estany d'Ivars i Vila-sana

Estany d'Ivars L'estany d'Ivars i Vila-sana és un estany situat entre els termes municipals d'Ivars d'Urgell i de Vila-sana, a la comarca del Pla d'Urgell. Història Situat en la conca endorreica (fenomen pel qual la xarxa hidrogràfica d'una regió no desemboca a la mar, sinó que ho fa en depressions interiors on constitueixen estanys i aiguamolls) anomenada estany d'Ivars, llacuna d'Ivars o d'Utxafava, la formació d'aquest estany es remunta milers d'anys enrere i és causat per les condicions geològiques d'aquests terrenys: la presència i aflorament d'aigua en un fons impermeable provocà que la poca aigua que hi arribava s'hi acumulés sense possibilitat de drenatge lateral. Aquest estany era de poca profunditat i d'aigües salobrenques. Alguns estius s'arribava a assecar completament. Tot això va canviar dràsticament amb la construcció del canal d'Urgell (1861) i la conseqüent aportació d'aigües del riu Segre a la Plana d'Urgell, es generalitzà la circulació d'aigües superficials i subterrànies de manera que l'antiga cubeta esdevingué receptora de desguassos de regs de conreu de la mateixa cubeta i d'altres zones circumdants. Aquest fet va comportar un gran augment de l'estany, que es va convertir en un dels més grans de la Catalunya interior amb 135ha de superfície i amb unes dimensions màximes de 2500 metres de llargada, 800 metres d'amplada i una profunditat de 3'8 metres. L'estany es va convertir en un centre de vida social, econòmica i cultural per als pobles del voltant. La caça hi era molt important, sobretot la d'anàtids. S'hi organitzaven caceres en les quals es podien abatre centenars d'ànecs i fotges en una sola jornada. La pesca també hi era molt abundant, sobretot la de l'anguila, molt apreciada culinàriament. Era molt característica la pesca de l'anguila a Ca l'Aragonès, situat al punt on hi havia la sortida d'aigües de l'estany, ja que per un sistema de reixes se n'hi atrapava gran quantitat. Històricament la dessecació de les zones humides havia estat molt habitual. Hi va haver un primer intent de dessecació l'any 1914, però no va reeixir perquè el regants de la zona s'hi van oposar. Més endavant la conjuntura històrica i el fet que els promotors del Proyecto de Saneamiento pretenien obtenir més terrenys de conreu va contribuir a la dessecació i desaparició de l'estany l'any 1951, en contra de la voluntat popular. Recuperació de l'estany L'estany havia restat ben viu a la memòria popular. Això va fer que després de 40 anys es plantegés la possibilitat de tornar a omplir-lo. A principis dels 90, l'ajuntament d'Ivars assumí la voluntat de tirar endavant el procés de recuperació de l'estany. Aquestes primeres iniciatives apareixen ja en la primera edició del Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans publicat l'any 1976. El 19 de febrer de 1993 se signa un protocol de recuperació de l'estany amb els ajuntaments d'Ivars d'Urgell i de Vila-sana, el Consell Comarcal del Pla d'Urgell i la Diputació de Lleida. El 1995 el Departament de Medi Ambient aprova el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l'estany d'Ivars. El 1996 es redacta el projecte executiu de recuperació i condicions de l'estany. Finalment l'11 d'octubre de 2002 es constitueix el Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana com a òrgan encarregat d'adquirir les finques i portar a terme els treballs necessaris per a la seva recuperació. La seu del consorci es troba en el Consell Comarcal del Pla d'Urgell. A finals del 2002 i principis de 2003 s'adquireixen les 165 finques necessàries per a la reconstrucció de l'estany, s'actualitza el procés executiu i s'inicien els primers treballs. Per a la recuperació de l'estany s'han dut a terme diferents treballs: enderroc d'un magatzem agrícola, trasllat d'una línia elèctrica, condicionament de la xarxa de regs i drenatges, moviments de terres per perfilar el perímetre i crear illes, condicionament dels accessos i dels itineraris naturalístics amb miradors, aguaits i embarcadors. El primer semestre de 2005 es van acabar les obres i treballs de condicionament de la zona lacustre. Posteriorment es va iniciar l'emplenament, que es completà l'any 2009. Durant aquest procés d'emplenament i un cop assolit el nivell màxim d'aigua, l'estany i el seu entorn ja ens mostren una sèrie de transformacions ecològiques, amb un increment de la flora i de la fauna i la recuperació d'un paisatge privilegiat. Característiques 126 ha de superfície 2'4 hm³ d'aigua 3'8 metres de profunditat màxima 2150 metres de longitud per 730 metres d'amplada màxima 25 illes de diferents formes i mides 8 ha de canyissar de depuració 3 km d'itineraris naturalístics Flora i fauna de l'estany El clima d'aquest territori correspon a un clima mediterrani continental semiàrid amb unes precipitacions de 375-400 mm, un període de sequera estival de quasi tres mesos i un període de glaçades de quasi tres mesos també. [modifica] Flora i vegetació La vegetació potencial estaria integrada pel carrascar continental (Quercetum rotundifoliae), per bé que alternaria amb la màquia continental de garric i arçot (Rhamno-Quercetum cocciferae) en els llocs més eixuts. Destaca el canyissar perimetral, la jonquera, els macròfits submergits que ofereixen aliment a moltes especies i els arbres de ribera com els àlbers (Populus alba), els freixes (Fraxinus angustifolia), tamarius (Tamarix sp) i xops (Populus nigra), entre una més gran diversitat de vegetació. [modifica] Fauna La fauna destaca especialment la del grup dels ocells: els ànecs collverd (Anas platyrhynchos), els ardeids com l'agró roig (Ardea purpurea), els limícoles com els cames llargues (Himantopus himantopus), i els rapinyaires com l'arpella (Circus aeroginosus). En conjunt al llarg de l'any s'hi poden observar més de 140 espècies diferents entre sedentaris, hivernants, estivals o de pas. També s'hi troben petits mamífers com la guineu (Vulpes vulpes), el conill (Oryctolagus cuniculus)... alguns amfibis com el gripau comú (Bufo bufo), la granota verda (Rana perezi)... peixos com el barb comú (Barbus graellsii), l'anguila (Anguilla anguilla) i rèptils com la serp d'aigua (Natrix maura)... entre d'altres.